Escric el 60 post al blog i avui 1 dagost es festa nacional aqui a Suissa. Ja veurem que tal anira. Hora de comiats i darrivades. Val mes no plorar. pensa que tot ha estat i ha anat be. No cal arrepentir-nos de res i ia la vegada cal fer-ho de tot. mentre penses en adeus i holes, en voler dir la veritat d'un moment a l'altre, en amagar-la i en poder viure (sense fugint aixo esta clar) ets dius que cada dia que passa creus haver descobert el sentit de la vida pero lendema quan et despertes i mires lora al despertador veus que no es aixi, un altre dia que ha passat pero tu continues perduda en aquest mon sense poder agafarte de la ma de ningu. tassentes a lampit de la finestra i mires a loritzo diente que un dia acabaras amb tantes preguntes que assetgen la teva ment dia si dia tambe. ahir van cobrar la matricula de la univeristat i mentre et dius que ets universitaria et sents petita, feble, amb por, ganes de plorar i cridar. conservar amistats sempre es dificil i mes quan saps que tens les de perdre amb laltre persona. important per algu soc. i tornen al cap pensaments de tardes de cafe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada