De mica en mica torno a la normalitat. A ser jo un altre cop. Els trens em maten. Llegir poc em supera. Dormir poques hores no m'agrada. Diuen que queixar-me és la meva especialitat però a vegades va bé. Les promeses que la gent fa no es compleixen. Una retrobada per quan? Qui sap si mai ells dos es tornaran a veure. A mirar-se, a recordar vells temps. A explicar-se la vida com havien fet aquells dies calorosos. De tant en tant va bé escriure al blog. Contes de dracs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada