Les galetes que vaig fer l'altre dia són adictives. La xocolata hi ajuda. Esperaré la recepta per poder omplir la cuina d'allà de coco, xocolata i cereals. Tot i així, veure la meva [ex]habitació buida no és gaire bo. Fa pena marxar. Però encara fa més pena que no ens hàgim parlat durant 4 mesos. Em recordes? No sé jo. Amistats que marxen i amistats que comencen. Ells i elles. Tu i ell. Masses coses han passat aquests quatre mesos. Tant coses bones com dolentes. La més dolenta: les maletes. Ja estan totes fetes. Masses coses he adquirit. Jo em vull quedar i intentar oblidar-te. Però, a qui haig d'oblidar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada