Jo et trobo a faltar. Avui, dia de reis, m'he adonat que et trobo a faltar. No vam fer grans confessions ni vam sortir molt temps per aquells carrers de la ciutat. Tot i així, et respecto però no t'entenc. No t'entendré. Si més no a curt termini. Ara, un dia, el dia que decideixes que ha arribat l'hora de tornar-nos a veure, vindré. Vindré decidida a donar-te una abraçada, dues si vols. Parlaré amb tu com mai ho hauria fet i tornarem a riure. Et portaré per indrets on mai hauràs estat i tu m'ensenyaràs tot allò que no vas tenir temps a fer. I serem aquella parella que havíem estat. Aquella gent que es preocupava de poca cosa però que estava unida. Uns llaços que ningú mai va veure, ni tan sols tu. I tu i jo, serem, com abans, unes persones que riuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada