At the age of forty-one, I am returning to school and have to think of myself as what my French textbook calls “a true debutant.” After paying my tuition, I was issued a student ID, which allows me a discounted entry fee at movie theaters, puppet shows, and Festyland, a far-flung amusement park that advertises with billboards picturing a cartoon stegosaurus sitting in a canoe and eating what appears to be a ham sandwich.
Perquè mai és massa tard per tornar a començar. Ara mateix estic massa aficionada al capítol d'aquest llibre. El vaig comprar en un dels meus diversos viatges a París, en una biblioteca catalogada per llibres en anglès i francès. Sí, una biblioteca anglosaxona en una petita ciutat francesa. Qui diu petita, la capital. Aquella capital que tu vas utilitzar en un dels teus textos dient que un dia l'anomenaria "chez moi". Un dia ho faré, t'ho prometo. I ara més que mai, que ja ha passat un any de tot allò, tinc la necessitat de marxar. Potser ara no tornaria allà, però una visita d'aquí un temps no estaria malament. Prometo escriure'ls un correu perquè sàpiguen que estic bé. Solament un correu els va bé per saber que els recordo. Directament puc dir que hi penso dia sí dia també. Els necessito. Va ser la meva fugida. I ara, a vegades, ho tornaria a ser. M'aficionaré a escriure, a llegir el que trobo als blogs de les altres persones, i a passar per qualsevol llibreria i quedar-m'hi hores i hores. Tu, un dia, em tornaràs a dir que de gran llegiré l'enciclopèdia en lloc de mirar la televisió. De fet, m'agrada massa llegir. És, com qui no vol la cosa, un món on pots ésser tu mateixa. El món que tu vols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada