He deixat, i bastant temps, aparcats els meus pensaments. Canvis. En aquests dies han passat moltes coses, masses, i tot això em costa. És superior a mi. Mirant caçadors de bolets recordo els dies a la muntanya d'aquest estiu. Continuo pensant en fugir, en sobreviure. Demà començo les classes a la universitat i això m'espanta i em fascina al mateix moment. Sobrevisc en un món on tot són pensaments, somnis, paranoies i cap lloc on posar-ho, escriure-ho, deixar-ho anar. Canvis. Diuen que fugir mentre tens un problema és de covards. Jo prefereixo viure sense cap problema. Els dies de café tornen d'una manera que no t'ho hauries pensat mai. Però i el cafè amb gel què? Ja he deixat aparcat el tema de la trucada. Avui no hi ha foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada