Una vida, una història, i un món que gira i gira… Un somriure, imagina, un món sense injustícia…

Qui sap si em perdre Cesk Freixas el 19 de setembre. Qui sap si es culpa meva perdre la gent. Qui sap si acabaré la temporada de bàsquet. Qui sap on portara tot això. Qui sap si el sentiment pessimista i de culpabilitat marxarà un dia d'aquests i podré ser una mica feliç. Qui sap si un dia d'un mes qualsevol d'un any qualsevol canviaré el color del fons per un de més clar, més positiu. Qui sap si tot això un dia d'aquests acabarà bé. Qui sap si un dia d'aquests hauré complert els meus pensaments fugitius i els somnis amagats entre pàgines de llibres. Qui sap qui sap...