Un dia, tornant del Liceu, descobreixes un lloc que et porta a Itàlia. Recordes, com si fos ahir, el viatge de final de curs. I en aquell precís instant et preguntes que fas allà, caminant per Barcelona a les onze de la nit després d'un concert de música del Liceu. Avui, després de buscar una de les moltes fotografies que vas fer en aquell viatge, dius que les promeses se les emporta el vent. Que tothom és com tu, dius una cosa i acabes fent l'altre. Demà hi ha la fira a Capellades. Ara, de cop i volta, et ve a la memòria que potser ja fa un any del blog. Escrits, històries, pensaments, fotografies, comentaris. T'han ajudat a crèixer, a nèixer, a gaudir, etc.. Qui sap potser si sobrevivim a base d'escriure. No tothom serà escriptor, però si escrius et queda un gust amarg però dolç al cos. Deixar volar la imaginació. Però no massa, que això, tal com em van dir l'altre dia mentre em llegien les mans, pot ser dolent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada