Penso en els diners, en el viatge, en els tres mesos, en la fugida, en el partit de bàsquet, en les notes, en ells, en ell, en la solitud, en les mancances, en l'amor cap als altres, en la felicitat, en la por, en la llibertat, en l'experiència, en els colors, en el vol dels ocells. Però sobretot penso en l'egoisme de la gent, en el meu. Un egoisme barrejat amb la por de defraudar aquells qui més t'estimes. Però això ho barrejo amb la felicitat que em porta a fer tot això. D'aquí uns mesos, ningú tindrà el problema d'aguantar l'Elisabet. I will be gone.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada