diumenge, 4 d’abril del 2010

Una segona entrada.


Em posaré els auriculars per escoltar el cant dels ocells, per fugir d'aquelles paraules que fan mal. Per evitar triar un tipus de vida. Per fer front a la vida, als mateixos somnis de cada dia. En definitiva, per poder deixar de pensar en certes coses. Perquè un dia aconseguiré els meus somnis. Un dia. I tot arribarà. Suposo.

Escrits curts, sense cap fonament ni cap prova. Però el que val la pena aquestes dies és no deixar morir el blog. Tornen, qui sap, els dies de sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada