És igual escriure bé avui. És igual les faltes d'ortografia i gramàtica. És igual tot, perquè, al cap i a la fi, per les persones l'amistat no importa. No existeixen els amics. Només els coneguts. Aquelles persones que parles sovint però que si les veus pel carrer passaràs d'elles. És com un contracte. Passaràs però faràs créixer una amistat, aquell contracte que diu que sou amics, que mai us heu separar però que tu, pel simple fet de ser tu, pots trencar el compromís quan vulguis. Total, una altra víctima i així anar fent. Un dia, potser avui, tot serà una pressa de pèl, perquè serà en aquell moment que hauré sabut que l'amistat no existeix i que tu i jo només érem coneguts. Que ens vam trobar perquè si però que des d’un principi sabies que acabaríem com hem acabat. Perquè no som el què érem i perquè no serem el què vam ser. Potser, quan vegis aquell contracte t'adonaràs i trucaràs i crec que llavors ja serà massa tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada