Perquè els canvis mai van malament. El septembre s'acosta a grans gambades, però com sempre, hi hauran altres maletes a fer i altres llocs a visitar. Ahir celebrava St Joan. Més ben dit, fingia davant la família perfecte que s'ha creat. Una família que no existeix. Ahir vaig descobrir coses que van fer mal però que han passat. Caminar amb peus de plom no aniria malament per un altre cop. Desconfiança total envers aquella gent que et vol mal. No opinaries el mateix si coneguessis realment a la persona a qui defenses. El perdó, amb tu, ja no existeix. Simplement hi ha l'oblit i la indiferència. Fins al trenta no seré lliure. M'esperava una de platja?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada