Cigars.

Ahir es va decidir a tallar-se el cabell. Sabia que si ho feia, la perruquera, una dona andalusa de cinquanta anys, li podria fer una pífia i podia acabar tenint el cabell curt mal tallat. Però, amb aquest pensament, va obrir la porta al risc. No sabia tallat mai el cabell tan curt i tampoc sabia com li quedaria. Al cap d’una hora va sortir d’aquell lloc petit, claustrofòbic però acollidor. Després d’abandonar la perruqueria, es va liar un cigar a la plaça del costat, es va asseure en una de les cadires del bar i va començar a fumar. Calada a calada. Al mateix moment, veia com els nens petits jugaven a pilota amb els seus pares i mares i va pensar que ella també hauria volgut jugar amb els pares. Just en aquell instant va decidir que no tindria fills, que no podria ser una bona mare, ja que ella no havia estat educada per tenir fills. Un cop acabat el cafè, va pagar amb una moneda de dos euros i va marxar sense esperar el canvi. Caminant, es va liar un altre cigar i se’l va fumar camí de la plaça major del poble. Va pensar que després telefonaria a la seva companya de feina per dir-li que al seu poble no hi ha ni cabres ni altres animals caminant per carrer. Però la trucada no es va realitzar mai. Simplement, va saber que demà la veuria i que no feia falta gasta els pocs diners que li quedaven al telèfon per trucar-la i dir-li aquesta bestiesa de les vaques i les cabres. A més, altres pensaments van inundar el seu cap. Va decidir fumar-se’n un altre i anar tirant cap a casa. Ja feia tard. La seva mare l’esperava per sopar.