Idees d'un dia sense internet.

Idees i apunts d'un dia sense internet. No hi ha tècnica ni instint per escriure. No espero que agradi a ningú i menys a tu, que sempre trobes pegues a tot el què faig. No ho he fet per agradar sino per matar el temps abans de matar-lo pensant en tu.

Ella escrivia mentre ell jugava a la consola. Ella era la noia aplicada de casa mentre ell era el manta de casa. Ella estudiava i ell treballava. Però, ell no estava mai sol i ella sempre estava sola. Ella sempre li deia que valia més estar sol que mal acompanyat però en el fons, sempre que arribava dissabte, ella volia canviar-se per ell. Volia sortir i divertir-se com ho feia ell però no tenia amigues ni amics amb qui riure, amb qui anar a mirar els partits de futbol, amb qui anar a ballar a la discoteca o saltar al concert. Ella estava sola i ell acompanyat.
Un bon dia, mentre estava estudiant a la biblioteca de la Universitat va rebre una trucada. Era del seu germà. En aquell moment, va vacil•lar sobre si agafar o no la trucada. A vegades ell la trucava per bestieses que no tenien fonaments. Algun cop, fins i tot, la va trucar perquè l’anés a buscar a les sis del matí al bar, ja que ell no s’aguantava pas dret. Però aquell dia no eren les sis de la matinada. Van passar cinc segons abans que es decidís agafar la trucada. Va prémer el botó verd i va dir:
- Hola.
- Hola. Com estàs?
- Jo bé. I tu? Perquè truques? Estic a la biblioteca, estudiant.
- Bé, ara no deus estudiar gaire. Estàs parlant amb mi.
- Jo no ric noiet. Diguem que passa. Va, canta. No tinc tot el dia.
- No estava rient maca. El papa ha tingut un accident. De cotxe. Ja saps que avui estava en aquella reunió. Al sortir, l’han atropellat. Ara està a l’hospital.
- Merda. Penja. Vinc cap a casa. Bé, a l’hospital. Però a quin?
- A Bellvitge. Fins ara.
I el seu germà va penjar. A ella se li acabava d’ensorrar el món. El seu pare a l’hospital. Com ha pogut passar? Un accident li havia dit el seu germà. Seria veritat? Segur que sí. Ell no l’hauria pas enganyat amb una cosa així. Ells s’estimaven els seus pares. Deien altres mentides però ell mai hauria arribat a aquest extrem. Va tornar a entrar a la biblioteca, va posar els llibres a la maleta i va baixar corrents. Va arribar a la porta de sortida la va obrir i va tornar a arrencar a córrer direcció el metro.