Necessita dossis d'alegria, abraçades, riures i alguna que altra cervesa. Per què no quedem i parlem com si fossim antics companys? Ens podriem deixar d'estupideses, de sentiments del passat. Tu i jo. Ens agafariem de les mans com hem fet sempre i deixariem volar la nostra imaginació. Al final, com ja sabem, ens fariem dos petons i marxariem. No serem mai res més que amics que parlen cada dia, o almenys, ho intenten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada