Tan jove que la lluna no la veu
Amb ales massa curtes per a volar
Li van prometre un conte de dracs màgics
I viatja en autobusos plens de son
els seus estalvis són per a somniar
trobar un lloc millor i dir-li llar
i a penes troba feines per a mantindre's
i per a llogar un pis a l’infinit
pots continuar dient que tot va bé
quan sols entre el cafè i l’ibuprofèn
enganyes el dolor i et sents desperta
cansada d’esperar i d’esperar
pren ben fort el punys i a caminar
nodreix les teues ales i a volar
fes-te tan visible que la lluna
dedique les estrelles al teu nom.
Travessa les fronteres del teu cos
i aprèn a volar.
Feliu Ventura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada