pel passadís de l'escola i posteriorment a l'hora del pati he parlat de pel•lícules, de les d'ahir, de les d'avui, de les d'un futur, de les que he vist i les que hem queden per fer-ho.
No sé com he tornat a reprendre el mateix tema de conversa, potser ha estat casualitat o no, però jo no acostumo a creure en casualitats.
Després que el sorollós timbre de l’escola sonés i ens deixes sortir de la sufocant aula i que jo abandonés aquella persona a la plaça del davant i aquesta agafés la motocicleta i marxés direcció casa seva no m'he tret del cap el cinema. He intentat veure via internet "Lost in translation" amb la Scarlett, la que és per mi la noia Allen i després “Snow Angels”, amb fitxa tècnica desconeguda per mi però no ha pogut ésser ja que no sé si és problema d’internet, meu o simplement del cinetube m’he quedat a començament de les dues pel•lícules i no era per falta de no haver- se descarregat. Total, que remenant la interminable llista de pel•lícules per veure quina podia saciar la meva set cinematogràfica he pensat en el meu odiós Elijah Wood i la seva espectacular pel•lícula “Los Crímenes de Oxford” però tampoc l’he vista ja que de cop i volta m’he recordat de “Pequeña Miss Sunshine” i el seu gran guió. La pel•lícula, vista per primer cop una tarda del passat 2008 i descarregada mitjançant l’ares i gravada a CD, m’ha fet recordar vells temps, aquells temps que passen i que s’obliden en la memòria però que surten quan volen o han de sortir. En definitiva, i és això al que anava, pocs recursos i una voluntat poden fe grans miracles, com a la pel•lícula i això, no prové dels cinc minuts gastats pujant les escales a les vuit menys cinc del matí sinó de la profunda xerrada abans de tutoria.
No sé com he tornat a reprendre el mateix tema de conversa, potser ha estat casualitat o no, però jo no acostumo a creure en casualitats.
Després que el sorollós timbre de l’escola sonés i ens deixes sortir de la sufocant aula i que jo abandonés aquella persona a la plaça del davant i aquesta agafés la motocicleta i marxés direcció casa seva no m'he tret del cap el cinema. He intentat veure via internet "Lost in translation" amb la Scarlett, la que és per mi la noia Allen i després “Snow Angels”, amb fitxa tècnica desconeguda per mi però no ha pogut ésser ja que no sé si és problema d’internet, meu o simplement del cinetube m’he quedat a començament de les dues pel•lícules i no era per falta de no haver- se descarregat. Total, que remenant la interminable llista de pel•lícules per veure quina podia saciar la meva set cinematogràfica he pensat en el meu odiós Elijah Wood i la seva espectacular pel•lícula “Los Crímenes de Oxford” però tampoc l’he vista ja que de cop i volta m’he recordat de “Pequeña Miss Sunshine” i el seu gran guió. La pel•lícula, vista per primer cop una tarda del passat 2008 i descarregada mitjançant l’ares i gravada a CD, m’ha fet recordar vells temps, aquells temps que passen i que s’obliden en la memòria però que surten quan volen o han de sortir. En definitiva, i és això al que anava, pocs recursos i una voluntat poden fe grans miracles, com a la pel•lícula i això, no prové dels cinc minuts gastats pujant les escales a les vuit menys cinc del matí sinó de la profunda xerrada abans de tutoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada