El meu jardí.

Avui m’he sentit una mica Mercè Rodoreda i tot plegat perquè m’he passejat pel jardí com feia temps que no hi passejava. Al migdia m’han preguntat si volia anar a buscar flors noves per les torretes del davant i encantada he acceptat l’oferta dels pares d’anar al “Garden” a buscar flors. Després de l’ intent fallit de convèncer als pares de comprar una olivera nova, de comprar un arbre nou o substituir el vuit de l’avet que es va morir arran dels vents d’un dissabte de febrer per un altre avet, he decidit agafar les flors que jo volia per plantar. Total, que he agafat unes margarites, tres gardènies i dues plantes que no recordo el nom però que feien molt de goig ja que els seus liles i blancs destacaven per sobre el groc pàl•lid de la margarita. Finalment hem pagat i hem anat a plantar les plantes al jardí. A mesura que avançava la tarda i després de regar les noves plantes però abans de netejar el pati he estat recordant vells moments, de quan era petita i hi jugava o de quan m’amagava amb les meves cosines o me’n recordava dels avets de Nadal que abans havien estat al menjador envoltats de regals. Després de deixar una nova cara al jardí he decidit dintre meu que quan sigui gran plantaré un avet en algun lloc, per recordar el meu avet i per aquest jardí que m’ha donat bons moments. Com deia la cançó : el meu jardí. Però ara en aquest moment no recordo l’autor.