París.

A una hora i mitjà d’avió m’espera una de les ciutats que ha captivat mig món i que ho continuarà fent. La ciutat bohèmica de París, aquella on van decapitar Lluís XVI i Maria Antonieta (pel•lícula que encara no he vist i que quan tingui temps la veure), la ciutat de l’arquitectura del ferro i de les exposicions dels Salons dels Refugiats. La ciutat d’escriptors i pintors famosos d’arreu del món. Aquella on els pintors es posen a costat del Sena a pintar Notre Dame. La ciutat de pel•lícules com Amélie o El Codigo Da Vinci. La ciutat d’Eros i Psique o dels impressionistes com Van Gogh o Monet. La ciutat on les aigües al Camps Elysées et costen més de 8 euros. La ciutat del Bateaux Mouche o del Moulin Rouge. La ciutat de la Torre Eiffel o del Sacre Cœur. La ciutat que em va enamorar quan només feia tercer d’ ESO,que va passar per davant de Londres, la ciutat que demà em tornarà a acollir durant el cap de setmana i aquella que vaig prometre tornar-hi amb certa persona.