
El senyor i la senyora Dursley , del carrer Privet número quatre, estaven molt orgullosos de poder dir que eren gent perfectament normal, gràcies a Déu. Eren les últimes persones que un esperaria veure ficades en res d'estrany o misteriós , perquè simplement no suportaven les ximpleries.
[...]
En Harry la va mirar; i , quan abaixava la mà, sense adonar-se'n, es va tocar la ferida en forma de llampec que tenia al front.
- Segur que sí.
Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava bé.
[...]
En Harry la va mirar; i , quan abaixava la mà, sense adonar-se'n, es va tocar la ferida en forma de llampec que tenia al front.
- Segur que sí.
Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava bé.
Bueno, ara ja no cal que vegui la resta de les pelicules que faran, el que mes m'importava era si li feia mal la senyal del harry i ara ja ho se! xD
ResponElimina