La societat fa mal. Les persones fan mal. Et treuen les ganes de viure, de riure, de ser feliç. Ell és allà, rient, cantant, i jo aquí, fent-me mal. M'agradaria canviar però no tinc forces, no tinc ganes de continuar. Encara que digui de canviar d'aquí un any, de marxar però realment, per què? No tinc ganes de complir somnis, no tinc ganes de marxar, no tinc ganes de fer res. Són coses que passen. Simplement, passar els dies, les hores, els minuts, els segons. I riure amb ells, amb els de la classe, amb els amics. Perquè ha arribat un moment que ets feliç fent el que vols, t'alegres per això i et dius que un dia seràs persona. Idees barrejades, poc clares però massa rapidesa en escriure. Dimecres m'espera l'IEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada