Dies de comiat. De dir adéu. De prometre correus electrònics. De pensar en tot i de no pensar en res. De dormir i de desvetllar-se. De música. De llibres. De poques paraules i pocs cafès. D'ells i d'elles. De festes, de beguda i d'aigua. De pensaments en el blog i de pocs textos escrits. De demà i del passat. D'idees i fotografies. Però ara, què? Ara només em queda esperar, de pensar que vull posar, de ser valenta i de dir-ho. Però tu, tu m'escriuràs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada