No sé si és la música de fons, si la pel·lícula que escolto o tot en general. M'adono que queden poques hores per agafar el vol, per travesar l'oceà i tot el continent i arriba allà. En aquell petit poble ple de parcs i bicicletes. Però, tot i així, sé que agafaré el bus. Un any d'universitat passa molt ràpid. Ha estat un any diferent, sense certes persones però amb persones noves, diferents, que t'han ensenyat altres valors. Has perdut gent pel camí però la vida és així. No sé com serà tot quan torni però tu i jo, parlarem aquells dies? Saps que l'altre dia em van preguntar per tu? I jo no vaig saber que dir. Vaig baixar el cap com sempre faig i vaig canviar de tema. No vull que sigui un adèu sinó un fins un altre. El proper escrit serà des d'allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada