Dues setmanes. Escrit 121. Coses rares. Ell que em parla d'ella i no passa res. Tu, que em saludes i no sé que fer. Mal de cap. Gripals pel constipat. I dues setmanes justes per començar i acabar la maleta. Tinc la sensació que quan torni, tot seguirà igual. I qui sap, si ell em parlarà d'ella i jo d'algú altre, que espero que no siguis tu. Espero però en el fons sé que voldria, un altre cop. Com amb ell. Molt en el fons. I ara somric, mentre escric, i em dic que no tinc ressaca. Que ahir vaig somiar, vaig tancar els ulls i vaig gravar escenes en la meva ment. Només espero tornar a fer-les un altre cop. Al seu costat. I al teu? Prometo escriure correus a qui els haig d'escriure. Prometo solemnement que no faré cap malifeta. Seré bona noia. Sé que no ho seré. Masses paranoies m'agafaran. I tu, quan ho sàpigues, et quedaràs igual? M'escriuràs? No espero resposta. I avui no poso foto. Quinze dies, dues setmanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada