Escrits i pensaments ocasionals.

L'altre dia, mentre caminava, vaig pensar en el futur de la Blanca i que hauria estat d'ella si hagués sortit amb en Lluís o si no hagués estat malalta durant dos mesos. Vaig maleir que no hi hagués un Tretze anys de Blanca - segona part -. La gent escriu per algun motiu. Un motiu? Jo encara em pregunto pel meu. Crec que no respondré a la pregunta, sinó deixaré fluir pensaments en línies i línes de lletra Verdana a un tamany normal i de color blanc. No em preguntaré pel final de les meves paranoies, simplement deixaré guardats els pensaments. I, algun dia, els revisaré, els modificaré tal com va fer Rodoreda amb els seus llibres i qui sap si me'n riuré, ploraré o canviaré. Qui sap. M'agrada deixar respostes en blanc. Fan la vida una mica més interessant.

P.D: Avui he descobert per segona vegada a Edward Hopper. De les classes del Jordi a navegar per Internet.