Potser la vida és més fàcil del que jo la pinto. Els colors la majoria de vegades són negres. M'agradaria canviar-ho com qui canvia una bombeta quan està fossa. Queda poc per aconseguir el somni de la meva vida però mentrestant veig que les coses s'escapen, es marceixen. Aquest estiu m'he quedat sense saltar, suar, cridar... ja que els autors de cançons com El Gran circ dels invisibles o Novembre han decidit no fer gires aquest estiu. Mentre aquell conegut director celebra el premi del gran esperat i poc sorollós festival de Cannes jo m'estaré trencant les banyes mirant d'aprendre el relleu de la cuirassa d'August de Prima Porta. Qui sap, algun dia, tot tindrà diferent color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada