Decidint que pagaria per una classe d'economia d'en Sala Martin, he tornat a mirar per la finestra. Tornava a ploure. He deixat l'eufòria del partit d'ahir a la butxaca i ja suma una altre experiència a la vida. Però l'eufòria ha passat a ser nervis, pessimisme, odi, preocupacions.... I sé que algun dia no em cauré amb la mateixa pedra i llavors estaré preparada per anar pel món amb el cap ben alt, mentrestant, faré com qui no li ha afectat l'article al diari i em viciaré a les til•les. Fa massa calor per un cafè a les 8 del matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada