Fins fa dos segons entenia com a paradís estar-me al costat de l'ampit de la finestra respirant una mica d'aire fresc. Ara ja la tinc tancada i m'ofego. No puc respirar. Crec que tot això ho fa l'atabalament d'avui. No ha estat un dia per tirar coets. M'he adonat que no domino la simple equació 2+2 =4 ja que si ho fés no m'hauria pas equivocat al fer el compte de pèrdues i guanys. No tindria problemes per saber com es calcula el perimetre i no estaria pensant en voler parlar amb tu d'amic a amiga. I no sé perquè necessito una xerrada de telefon d'aquelles. Demà potser et truco. O divendres. No sé. Ja veurem. Crec que posaré la calculadora a la motxilla perquè demà no me la deixi. Sinó ja puc donar-me per suspesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada