Déu no juga als daus amb l'univers. Millor que no hi jugui. Vull decidir el meu futur per mi sola. Per unes quantes hores que continui mirant. Els jocs d'azar pel casino i després de dijous. Nervis. Nervis. Nervis. Nervis. A veure que tal... Mentrestant deixaré de somriure. Ah! Però jo sé fer-ho això? Massa cruel que sóc. Nervis. Nervis. Nervis! Crec que robaré els daus amb el de dalt. No passarà res oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada