Just a temps per agafar el tren. El camí ha durat el que durava l'estiu passat. Com si tornés a la rutina de l'any passat. L'home del davant semblava inquiet. A cada parada cantada pels altaveus girava el cap : Vallbona, Piera, Masquefa... fins que ha deixat el seu tic nerviós veient que per molt que mirés el cartell l'home dels altaveus ja li feia la feina. Les noies del davant que parlaven de xicots han baixat i jo m'he canviat de seient. L'home nerviós llavors m'ha quedat al costat mentre que abans només observava el seu clatell i poca cosa més. Finalment la meva parada ha arribat i jo ja he baixat. Es pot aprendre al tren. Observar. Somiar. De tot. Un univers paral·lel al teu. Un refugi. Massa textos han passat pel cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada