Els petards continuen sent un producte de la meva poca devoció. Observar la fogata cremar m'impacta. El control del foc m'agrada. Em fa pensar. Tenir el foc controlat. Que no pugui sortir del lloc on resideix. Com el protagonista - o antagonista - de Memòries de Idhun. Després de maleir els petards i la gent que feia que els petards sonessin a l'aire com trons, vaig tornar a provar l'alcohol. 3 cubates i sobres dels altres. Mitjanit no va defraudar. Ells tampoc. Coincidències. Qui sap si l'any que ve els petards estaran prohibits, si la tradició es perdrà a causa de la globalització, si els ajuntaments promouran més parades o si els menors podran comprar petards sense un adult. Mentre tot això es discuteix jo guardaré a la memòria una altre revetlla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada