Mires la pantalla i no saps què vols escriure. La televisió funciona darrere teu mentre tu continues mirant la pantalla blanca que cada cop agafa forma de text. Lletres, punts i comes, punts, més lletres, frases, oracions i lletres altre cop. I tot això té un rerefons d'una música suportable que no l'escoltaries sinó fos perquè t'agrada. Contradiccions. Gires el cap un moment i veus la fosca nit que envolta el teu edifici, casa, jardí.... I llavors, mentre la pàgina blanca continua el seu procés de transformació tu penses que el sol aquest matí podria haver cremat menys i ara no escriuries tenint un color de gamba a la cara i braços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada