Resistiré.

Per fi s'han acabat els gelats amb xocolata per dintre i per fora. Demà aquella cosa agafarà un avió direcció Alemanya i jo em quedaré "soleta" per uns quants dies. Tindré per fi pau i tranquil·litat. Mentre la pel·lícula de Steven Soderbergh s'està reproduint al Windows Media Player jo penso que com l'Anna i el Marc, de Com una pedra, molta gent depen dels uns i dels altres. Més d'uns que dels altres potser. La confiança de vegades fa fàstic. Crec. Segur. Parides. Paranoies. Masses coses pel mig. Coses sense una sortida clara. Masses interrogants. I ja no és per mi sinó per tot. Canviaré un dia el color de tot això. Demà trec els gegantons. O és gegantets?