A vegades recordar el passat no està gens malament. Pensar molts cops en aquell home de la parada del bus que fa temps que has deixat de veure, si, aquell que anava cada dia de la setmana amb la mateixa americana i una flor vermella a la butxaca. Qui sap què significa tota aquella cuirassa. Amagar el passat? Estar llest per un futur? Un futur llunyà? Un futur premeditat? També mires més al passat i t'adones que les conversacions transcendentals amb el teu ex - professor de mates i actual de física s'han acabat. Respirar lleugerament content per tal de no haver de fingir. Però avui ha estat diferent. No he recordat l'home que veia des de dalt del bus ni els dinars a corre-cuita amb el profe i altres dos companys. Buscant el llibre que em va portar on sóc ara he trobat el llibre que dóna nom al meu blog, que donava nom al fotolog abandonat. Un brindis per recordar coses. Nostàlgia. Coses que marquen.
Aqui clicaria el boto "m'agrada" que surt al facebook pero aqui no...
ResponEliminaBona Nit
Mirar el present cap al futur i guardar el passat en un record inoblidable però insípid que no pugui fer malbé els milions de gustos que encara hem d'assolir: l'amistat, l'amor, la tristesa, la felicitat, la solitud i la companyia. Viu-les tan intensament com si mai les tornessis a poder sentir.
ResponEliminaAlgú m'ho va escriure un cop a l'agenda. És el que se 'acudeix ara mateix al llegir això. Perquè el nostre futur depèn del nostre passat i del que fem en el present.
Sempre et llegeixo.