" Paris començava la nit d'allò més grisa i ennovulada. La Mariona estava asseguda a l'àmpit de la finestra quan de sobte, i mentre observava la ciutat de la bandera blanca, vermella i blava, va començar a ploure. Ella, recolzant l'esquena a la paret i amb els genolls tocant el seu pit va encendre un cigar i va començar a fumar per primer cop a la vida. Va decidir començar de nou. Nessitava un canvi de vida com quan va decidir marxar del pis de Barcelona per anar a parar a una ciutat gran i desconeguda com era la capital de la República francesa. A fora es començaven a veure quatre gotes mal repartides quan va sonar el timbre de la porta. Va baixar de la finestra amb tanta rapidesa que va tirar el cendre al terra deixant aquest ple de colilles de camel. Qui la va veure quan va obrir la porta la va veure amb una camisa blanca la qual li arribava més avall dels malucs i que deixava entreveure tot el que tenia a sota. Ell era l'últim que s'imaginava veure després que passés tot allò amb l'Alain. Aquelles fotos d'ell amb aquella periodista la van afectar més del compte i mira que ells dos només tenien una simple amistat i si arribava. Va tirar de l'emoció el cigar de camel que s'estava fumant i va abraçar la persona que havia trucat timbre com qui no l'hagués de veure més. Ells dos tenien una amistat rara. Després d'aquell fortuït viatge junts alguna cosa entre ells va començar fins arribar al punt de confiar l'un en l'altre més que en qualsevol altre persona. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada