A punt per prendre'm una aspirina. I mentre penso el lloc on estan guardades em dic a mi mateixa que la vida és complicada i que tinc ganes de la tutoria de demà. De fer el que jo vull fer. I mentre em repeteixo que jo a vegades no tinc la culpa el sentiment de culpabilitat encara em fa mal. Penso que Banda Bassotti és indiscutiblament millor que Betagarri. El Bandera Rosa i Belle Ciao no van defraudar. I mentre sembla que hi ha una mica de calma entre la tempesta de casa, em dic que l'exposició de francès va ser tot un fracàs i que no sé parlar en públic. Els nervis fan mal. Discutir a vegades és innecessari. He decidit passar-me al teatre. Perquè qui mai no ha pensat que traducció i interpretació és per ser actor/actriu. Mentre més d'una persona m'ha dit que la pel·lícula que tan anhelo no val gaire la cosa penso en les ganes que tinc de veure-la i tornu a dir que n'hi ha que vivim d'això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada