Coses. Tendes. Caminades. Pantans. Poc sol però també poca aigua. Polars i el Blowing in the wind de Dylan en català. Companyia diferent i igual alhora. Pensaments i com sempre idees o sense gaire fonament o sense gaire alusió a la realitat. Fugir de la realitat el millor. Descobrir el més profund de tu mateixa caminant sola durant uns quants metres. Tenir por a perdre't i al mateix temps desitjar perdre't pel mig de la muntanya. A vegades penses qui et trobarà a faltar? La solitud mata molts cops i jo em vaig matant lentament com una fulla que cau de l'arbre. Beyond sempre està allà. Dies de descobrir grups de música que estan ja posats a l'emule. I penso, com acabarà tot això? Crec que esperaré a anar a Barcelona a buscar el meu llibre. Gastar aquell premi. Però després què? Viure el futur recordant el passat? O pensar que era millor no haver fet certes coses, total, per acabar així prefereriria no haver començat van dir-me un dia. I continuen, no fugen, les preguntes sense una resposta clara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada