Per mala sort aquella cosa ha tornat avui portant quatre punts d'onze en dotze dies. Com ell ja sap no serà mai un GM. La tranquil·litat ha marxat per moments. Les coses canvien en qüestió de segons i jo això ho experimento cada dos per tres. Diuen que és per culpa de l'època en què vaig néixer. El fred deu afectar al comportament i sentiments. Mentre l'orla resta embolicada i amb marc incorporat el diubuix de Lautrec continua a l'habitació sense una gran expectació. I el passat i el futur continuen a les meves idees com qui sempre es pregunta qui és, on va i qui serà. Baixa autoestima? Poques ganes de madurar? Jo ho anomenaria una petita crisi de Peter Pan. Cançó que em va emocionar dissabte nit. Demà qui sap si aquells personatges característics del parc de davant prendran forma mentre camino amb un poc fix i em faran oblidar les poques idees - nefastes, tot s'ha de dir - que volten pel cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada