Havia pensat en escriure els meus pensaments sobre aquest any, el 2009. Sobre el que m'ha passat, el que voldria que m'hagués passat o el que m'ha passat i no volia que passes. Estic discutint sobre el vestit d'aquesta nit mentre miro més enllà de la finestra i dic que no vull passar fora el cap d'any. L'any vinent marxaré, fugiré com qui no vol la cosa. Desitjaré fermament no passar aquest dia al poble. Certes converses que vols deixar de banda i certes altres que et fan alegrar el dia. R.A Salvatore ha tornat a la meva ment, he recordat Eragon i he deixat de banda Memòries de Idhun. Com a regal de cap d'any m'he comprat Alice's Adventures in Wonderland però amb català. Lewis Carroll. Espero fascinar-me. Recordo Linia Blava de Ramon Solsona i tota la saga de Harry Potter. M'agrada pensar en llibres. Llegeixo, de tan en tan el resum de La soledad de los números primos. Números complementaris, ordinaris, successius, parells, senars, dobles, etc. Un món que fascina. Tot està fet per números i jo sóc de lletres. Vull canviar, ho necessito. Àfrica es posa cada dia més a la meva pell. Demà, com fa uns quants anys abans, faré de patge. Demà comença un altre any i jo crec q no vull deixar aquest. O si. Marxar m'interessa. Històries que no acaben i que no comencen. El blog m'ha ajudat de mala manera. Reflexions, mini històrietes però qui està al teu costat? A quina mà m'haig d'agafar. Em perdo, no em trobu i això em fa por. Una llum, una mà, alguna cosa que em digui que ell està al meu costat. És un text llarg, poc intens però cargat de sentiments. Però sentiments que fan mal, que et destrueixen per dintre. Et penseixes com una flor, caus com la fulla que cau de l'arbre. El post 93. Beyond, sempre serà beyond. Més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada