La nena rossa i el nen dels ulls verds. Semblaven trets d'un conte d'aquells que les mares expliquen als seus fills. Però era real. Ells dos eren reals. S'estimaven, es desitjaven, es volien. Les seves vides, aquell dia a la plaça del poble, van canviar. Es van veure, van desitjar-se amb la mirada. Van anar fins al mig de tot de la plaça i van ballar. La música sonava només per ells. Tothom i ningú se'ls mirava. Ballave. Eren feliços. L'estiu va anar passant, la festa major es va acabar però ells es continuaven veient. Al parc, al camp, a casa seva, al carrer. Feien gelats, xerraven, cantaven, es miraven, es feien petons, tornaven a parlar, tornaven a riure, cantaven. Eren feliços. Però, tot un dia s'acaba. Ell va haver de marxa i ella es va quedar al poble, entre arbres i animals. La felicitat va marxar. Les promeses que es van fer, es van trencar. Ja no hi havia gelats, ni cafès, ni balls, ni riures que alegressin aquell poble, aquella casa tan silenciosa. L'estiu següent ell no va tornar al poble. Ella va marxa fora. Tot semblava negre, trist, sense sol. Al cap dels anys, a la plaça del poble, un noi i una noia van creuar les mirades. La nena rossa i el nen dels ulls verds.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada