Et recorden que no estàs sola. Que el telefon serveix per alguna cosa. Penses, qüestiones, tornes a pensar i dius que potser, algun dia d'aquests ja trucaràs. Un cafè no anirà malament. Les promeses no es cumpleixen. Algunes. Tens ganes d'anar a veure el Barça-Sevilla. Pot ser interessant. Ell continua allà i jo aquí. Les ganes de que s'acabi tot poden amb tu. Ganes de cars i de trobar-te'l un altre cop. De caminar agafats de les mans, de pensar junts, de riure plegats i de somiar coses diferents. No és qui tothom es pensa. Ganes de veure gent diferent però veus que mai les veuras. Un fins aviat significa un adéu definitiu i axò et fa mal. Les ganes de deixar pensaments nefastos i escrits de poca qualitat, fan que visquis amb il·lusió. De gran, somiaré. Serè Peter Pan. Et dius això quan algú et t'afirma que escrius autoescola amb e perquè pots dir escola sense dir auto. Coses estranyes. Tornes a Peter Pan. Somiar, volar, créixer interiorment. Definitivament, el món està boig i tu una d'aquelles persones rares que el formen. Contenta a vegades i trista la major part del temps. Freak seria la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada