Estats emocionals.

He passat d’ordenar masses patrimonials i de calcular el capital a fer un comentari d’art. D’Hermes amb Dionís nen a la Llibertat guiant el poble fins arriba a Hume i al seu Tractat sobre la naturalesa humana. Passaré també d’escriure un text de dos-cents paraules a llegir-me un text on les preguntes de comprensió no seran gens fàcils de comprendre.

Mentre passo d’una cosa a l’altre m’adono que els dies passen, les hores s’esvaeixen i jo continuo sense saber qui sóc, on vaig, què vull i qui vull. He vist que són masses preguntes sense una resposta lògica, bé, crec que la resposta existeix però que jo no la sé trobar.
L’altre dia em van dir que el meu caràcter es veu donat per l’època de l’any que vaig néixer. Si, els que som de finals i vam néixer amb el fred a les venes tendim a ser propensos a patir canvis d’humor. Jo al principi vaig creure que no era possible però de mica en mica vaig observar el meu voltant, vaig parar atenció als comentaris de certes persones i finalment em vaig adonar de la certesa de la frase anterior.
Tot i així, he vist que sense aquests canvis d’humor, la meva personalitat es veuria abocada a una mera existència, bé, més de la que ja tinc. Qui sap, potser algun dia tot això canviarà i jo tindré una estabilitat emocional o potser encara tindré més brots anímics, cosa que dubto.
Potser, si radico aquests canvis podré trobar respostes, però crec que moltes encara que no ho cregui, ja les he trobat.