Posant punt i final.

Ell no era l'únic que estava sol. Va mirar a banda i banda de la sorra i va veure que el seu món i el dels altres eren semblants. Potser el que passava per davant tenia problemes a la feina; l'altre, el del pas de vianants, potser tenia problemes familiars o econòmics o els dos alhora, qui sap. Mentre mirava a l'horitzó i jugava amb la sorra una nena petita se li va assentar al davant. Ell, la va deixar fer però mentrestant va pensar en la seva vida, en com hauria estat si ell hagués sigut el gran i la seva germana la petita o si hagués sigut fill únic o si la seva mare no s'hagués casat per segona vegada o si els seus pares no s'haguessin separat o si la Maria l'estimés o si.... Tenia un garbuix d'idees dintre el cap. La nena va començar a jugar amb la sorra, bé, l'imitava. Imitava tot el que ell feia i en aquell moment, ell es va sentir desgraciat. Tenia una vida que no hauria volgut, una vida que li portava problemes, que més d'un cop l'havia portat a pensar en el suïcidi. Va cridar a la nena que es va posar a plorar. Es va sentir malament, motiu pel qual la va consolar; però el que havia de ser un consol va acabar amb un mar de llàgrimes per part dels dos. La nena petita el va abraçar i en aquell moment va veure les coses clares. No havia de plorar per la vida que tenia sinó que havia de lluitar per canviar-la. Canviar els papers, fer-se notar que ell estava allà, que podia canviar el futur, podia canviar la seva vida per una vegada per totes.