Coses que passen. Ell allà i jo aquí. El cansament comença a fer el seu fruit. Arribes morta a casa després d'una hora i mitjà en tren. Allà et qüestiones perquè para a Piera tanta estona, perquè la gent tendeix a baixar a Hospitalet i perquè són els seients tan incòmodes. Dius que t'agradaria dormir abraçada a algu. Et morts de ganes de llegir el què tu vols. T'agradaria menjar crispetes tot veient una pel·lícula però no pots. El blog està mort i la meva ment no està per pensar aquests dies. Caus, t'aixeques, tornes a caure però no et tornes a aixecar. No veus cap mà al teu voltant que t'agafi. Estàs sola, t'hi sents. Massa por. Simplement ganes de fugir, amagar-te. Qui sap, si les promeses de sempre és faran realitat. Deixo els cafes pel tés. Però, i ells per quan?
Pensa que ell está allà i tu aquí, però que ja no queda tant! i no et queixis per una hora i mitja de tren: jo m'he n'he de menjar dues eh? XD a Piera he descobert que para xk els que van fer les vies son molt llestos, i ha d'esperar a que passi el que va a bcn... ah, i no nomes a hospitalet XD a Can parellada hi vaixa tmb kasi tothom jeje i els seyents, si, son mortals xD pero el truc es agafarse els seients de inici o final de tren, xo sense lababo al costat, i kuan es buida, fikar els peus al de dabant *¬*
ResponEliminajo dormo abraçat a un coixi i un ninot k va donant voltes durant tota la nit XD nose si et servira a tu tmb fer-ho jeje oblida't de les expressions artistikes xD no tens temps! potser aket kap de setmana llarg pots fer alguna kosa, xo segur k el tens abarrotat de feina... i si et falten mans x agafar-te, aprofita una de les teves, agafes el telefon i a gastar saldo, k hi ha gent a la k no li importa ajudar eh? be, i la resta, ja t'apañaras jojo XD maco eh, el comentari de text? muajaja!