Blowin' In The Wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

BOB DYLAN

Hores mortes, pensaments literaris.

Remenant les prestatgeries plenes de llibres que hi ha a la meva habitació en hores mortes d’un diumenge a la tarda, m’he recordat del gran plaer que em va portar llegir “Línia Blava” de Ramon Solsona o el que em va transmetre “Les noies de filferro” d’en Jordi Sierra i Fabra quan el vaig llegir fa temps, però el que sobretot m’ha fet feliç és veure el llibre que em va enganxar a llegir i sense el qual no tindria aquesta col•lecció de llibres amuntegats en piles com si fossin en una botiga petita amb muntanyes de llibres que creixen de mica en mica . “Harry Potter” m’ha fet adonar que la seva saga m’ha acompanyat uns quants anys i que ara un cop la història ha finalitzat i tots mengen anissos quedo buida, tot i així, gràcies a l'escriptora anglesa ara tinc la meva habitació així, amb llibres vells, nous, acabats de llegir, llegits fa temps, apunt per començar, en anglès, francès...

Avui...

pel passadís de l'escola i posteriorment a l'hora del pati he parlat de pel•lícules, de les d'ahir, de les d'avui, de les d'un futur, de les que he vist i les que hem queden per fer-ho.
No sé com he tornat a reprendre el mateix tema de conversa, potser ha estat casualitat o no, però jo no acostumo a creure en casualitats.
Després que el sorollós timbre de l’escola sonés i ens deixes sortir de la sufocant aula i que jo abandonés aquella persona a la plaça del davant i aquesta agafés la motocicleta i marxés direcció casa seva no m'he tret del cap el cinema. He intentat veure via internet "Lost in translation" amb la Scarlett, la que és per mi la noia Allen i després “Snow Angels”, amb fitxa tècnica desconeguda per mi però no ha pogut ésser ja que no sé si és problema d’internet, meu o simplement del cinetube m’he quedat a començament de les dues pel•lícules i no era per falta de no haver- se descarregat. Total, que remenant la interminable llista de pel•lícules per veure quina podia saciar la meva set cinematogràfica he pensat en el meu odiós Elijah Wood i la seva espectacular pel•lícula “Los Crímenes de Oxford” però tampoc l’he vista ja que de cop i volta m’he recordat de “Pequeña Miss Sunshine” i el seu gran guió. La pel•lícula, vista per primer cop una tarda del passat 2008 i descarregada mitjançant l’ares i gravada a CD, m’ha fet recordar vells temps, aquells temps que passen i que s’obliden en la memòria però que surten quan volen o han de sortir. En definitiva, i és això al que anava, pocs recursos i una voluntat poden fe grans miracles, com a la pel•lícula i això, no prové dels cinc minuts gastats pujant les escales a les vuit menys cinc del matí sinó de la profunda xerrada abans de tutoria.

Nadie se baña en el río dos veces porque todo cambia en el río y en el que se baña.

Quan vaig sentir la frase per primer cop no vaig captar el sentit però després la vida t'ensenya que un dia o altre tornaràs a tot allò que se't va explicar un dia i efectivament després d'abandonar la frase en una part remota del meu cervell i de seguir copiant com un robot a les classes de filosofia vaig aprendre el significat de la frase : tothom, per molt que ho neguem canvia.
Mentre tornava amb tren després d'un dia de classe amb unes matèries poc suportables vaig pensar si havia canviat, si tot el meu voltant havia canviat.. i després de girar-me i contemplar el que m'envoltava: un home llegint el diari, dos nois comentant el partit del barça del dimecres, els meus dos companys comentant un examen de matemàtiques, el avi de més endavant esperant davant la porta per baixar i trobar-se amb alguna cosa que li farà canviar la vida simple i sense entrebancs que ha portat i que crec que portarà fins els seus últims dies. el revisor del tren demanant els bitllets... vaig adonar-me que el món canvia i que això ha comportat un canvi de la societat i en mi mateixa. No ens comportem com fa dos segles ni com homes de la prehistòria ni com ahir ja que ahir vam aprendre a canviar, a deixar de fer una cosa per fer-ne una altre de millor o potser pitjor però canviem.
Quan vaig arribar a la meva parada vaig deixar amb un fins demà endarrere als meus dos companys de viatge, vaig obrir les portes d'acer i vaig captar per un altre moment l'essència de la frase d'Heràclit; després d'intentar filosofar durant tot el trajecte vaig veure que havia canviat, poc, però ho havia fet ja que no era la mateixa que feia dos minuts.
Potser quan hagi publicat això m'adonaré que aquestes ratlles escrites no han servit de res perquè pensaré en una altre cosa, en una altre frase o simplement deixaré la ment en blanc però ara, en aquests moments m'han ajudat per desfogar-me una mica, per deixar escrits pensaments que venen en hores mortes passades al tren o mirant per la finestra de l'habitació.

He andado muchos caminos

He andado muchos caminos,
he abierto muchas veredas,
he navegado en cien mares
y atracado en cien riberas.

En todas partes he visto
caravanas de tristeza,
soberbios y melancòlicos
borrachos de sombra negra,

y pedantones al paño
que miran, callan y piensan
que saben, porque no beben
el vino de las tabernas.

Mala gente que camina
y va apestando la tierra...

Y en todas partes he visto
gentes que danzan o juegan
cuando pueden, y laboran
sus cuatro palmos de tierra.

Nunca, si llegan a un sitio,
preguntan adònde llegan.
Cuando caminan, cabalgan
a lomos de mula vieja,

y no conocen la prisa
ni aun en los días de fiesta.
Donde hay vino, beben vino;
donde no hay vino, agua fresca

Son buenas gentes que viven,
laboran, pasan y sueñan,
y en un día como tantos
descansan bajo la tierra.


Antonio Machado

Ales curtes

Tan jove que la lluna no la veu
Amb ales massa curtes per a volar
Li van prometre un conte de dracs màgics
I viatja en autobusos plens de son

els seus estalvis són per a somniar
trobar un lloc millor i dir-li llar
i a penes troba feines per a mantindre's
i per a llogar un pis a l’infinit

pots continuar dient que tot va bé
quan sols entre el cafè i l’ibuprofèn
enganyes el dolor i et sents desperta
cansada d’esperar i d’esperar

pren ben fort el punys i a caminar
nodreix les teues ales i a volar
fes-te tan visible que la lluna
dedique les estrelles al teu nom.

Travessa les fronteres del teu cos
i aprèn a volar.


Feliu Ventura