Historietes de bus.

Era el desig de tothom. Cada noi que hi havia al bar se la mirava desitjant que per aquella nit fos seva. Ningu sabia el seu nom ni on vivia pero la desitjaven amb tanta forsa que ella hauria pogut triar amb qui voldria estar. Ell, com tots, se la mirava. La desitjava. Sabia que si l'aconseguia no seria com les altres aventures. Amb ella tindria una historia diferent, passional. S'estimava amb forsa la seva parella, aquella amb qui havia compartit tantes i tantes aventures. Pero sabia que no hi havia prou nomes amb una persona. Per aixo les diverses i infinites aventures amb altres noies. Pero ella era diferent. Si aconseguia posar els seus llavis sobre els llavis de la noia seria felis i no li importaria el que li digues la seva xicota. Pero ella no es fixaria mai amb ell. Els altres mascles del bar eren molt mes posats i forts que ell que semblava un freak amb cara d'informatic viciat als comics de japonesos.

A Roma.

Tornen les converses estranyes, aquelles mai t'hauries imaginat tenir. Estas a la ciutat de la calor i de les ruines romanes per excelencia. Tornes a no saber escriure en un teclat que no es el teu. Et falten els accents. Penses en coses que no hauries de pensar. O si? Canviar de subjecte, de pensaments ajuda i crec que jo milloro dia a dia. Tres dels quatre ordinadors estan ocupats. He deixat per moments el cafe per una aigua fresca i les quatre cases de davant per edificis alts i nous. I des de Leysin que ets una altra. Millores?

Penultima maleta.

Demà a les sis del mati agafaré un avió direcció Roma. La ciutat del Colosseu, Panteó i algun que altre edicifi construit en temps qui sap si d'Adrià o de Juli Cèsar. I mentre penso si Cèsar va morir l'any 33 o als 33 anys em dic a mi mateixa que poso la pota més d'un cop per dia. Després de Roma, tornu per quedar-me fins a nou avís. Canvi d'aires. Necessitat de canvis d'aires massa sovint. El setembre s'acosta com l'estiu que marxa. Tornarem a la rutina i jo encara estaré perduda al mig del meu petit món però alhora acollidor. M'hi quedaré sempre. Fugir de la realitat sempre m'ha seduït. Mentides? Masses poques i masses al mateix moment.

Més de 4 línies.

No sé si aquell partit a les tres de la tarda envoltada de muntanya i d'estrangers serà el meu últim partit. No sé si tornaré a botar la pilota d'aquí uns quants dies. El món dóna moltes voltes. Recordes el que no vols recordar però ja no sens el que senties abans. I penses que això no sé si és dolent o no. Penso com sempre que l'amor és perillós i manipulador. Tornen els dies de Mentes Criminales i de posts al blog. Dimarts marxo per tornar i quedar-me. Ja em quedo fins nou avis. Converses que maten, converses diferents i noves amistats. Noves amistats? Tot és irreal en aquests moments.

Al respirar.

Te he dejado en el sillón
las pinturas y una historia en blanco.
No hay principio ni final,
sólo lo que quieras ir contando.

Y al respirar intenta ser quien ponga el aire,
que al inhalar te traiga el mundo de esta parte.

Te he dejado en el sillón
las pinturas y una historia en blanco.
Yo me marcho a otro lugar,
puede que el viaje sea largo.

La burbuja en que crecí nos vendió comodidad
y un nudo entre las manos.
Yo escogí la ambigüedad, tú el fantasma y lo real,
todo en el mismo barco.

Y al respirar propongo ser quien ponga el aire,
que al inhalar me traiga el mundo de esta parte.
Y respirar tan fuerte que se rompa el aire,
aunque esta vez si no respiro es por no ahogarme.

Intenta no respirar ...
Intenta no respirar ...

Y al respirar propongo ser quien ponga el aire,
que al inhalar me traiga el mundo de esta parte.
Y respirar tan fuerte que se rompa el aire,
aunque esta vez quizá será mejor marcharse.

Intenta no respirar ...
Intenta no respirar ...

Vetusta Morla

Tornada.

Tornen els dies de pel•lícules, de somnis que no s'arribaran mai a complir, de llibres, de música, de posar fotos al blog i de tornar a cultivar a la granja del facebook. A fora fa calor i et fas saber que els dies amb jaqueta han desaparegut. Tornes a escoltar la cançó que et va fer obrir el blog. Et descobreixes mirant un nen jugava amb el patinet que el seu pare li havia comprat mesos abans pel seu desè aniversari o observant els coloms de la plaça com alcen el vol. Et qüestiones certes coses sobre la vida i després et torna a la memòria aquell somni que voldries esborrar. Massa real per ésser veritat. I com he dit abans, les fotos tornen.

Nostalgia.

Contemples el cel i veus nuvols de diferents formes. Llavors recordes el joc d'endevinar les formes dels nuvols de quan eres petita. Recordes potser les estones de tristessa quan els teus pares eren a treballar i tu no els tenies aprop. Penses en les mini batalles que tu i el teu germa havieu tingut, dels somnis que havies somiat i del que volies ser de petita que es completament diferent del que estudiaras d'aqui uns dies. Penses en el teu primer amor i qui sap si en la teva primera bicicleta o el teu primer patinet. Creixes d'edat i penses en el teu walkman vell que encara guardes al calaix de l'escriptori perque no vols deixar de pensar en aquella epoca on les teves parets de l'habitacio estaven decorades de musics que ara ja no escoltes. Guardes les teves primeres sabatilles de ballet i les teves primeres bamves de basquet. I mentre contemples un altre cop al cel i veus que aquell nuvol te forma d'elefant et dius que tot el que passa al teu voltant es una merda. Que no ho busques pero que ho trobes. Que et fa falta valor per tirar endavant. Que vols coses que mai es compliran. Continues buscant significats a coses que potser no tenen significat i et preguntes coses que potser l'altre gent que camina pel carrer sense rumb fix com tu no es pregunta. Tens al costat gent que discuteix sobre la roba, els famosos de la televisio i tu , mentre mires un altre nuvol i aquest en forma de gelat, et preguntes pels cafes que no has fet i per altres coses que no has fet. Busques un somriure d'algu que tajudi a tirar endavant. Qui sap, potser el trobes amb el venedor de gelats despres de comprarli un de vainilla amb cookies.

Alchimie de la douleur

L'un t'éclaire avec son ardeur,
L'autre en toi met son deuil, Nature!
Ce qui dit à l'un: Sépulture!
Dit à l'autre: Vie et splendeur!

Hermès inconnu qui m'assistes
Et qui toujours m'intimidas,
Tu me rends l'égal de Midas,
Le plus triste des alchimistes;

Par toi je change l'or en fer
Et le paradis en enfer;
Dans le suaire des nuages

Je découvre un cadavre cher,
Et sur les célestes rivages
Je bâtis de grands sarcophages.

Charles Baudelaire

Lletres sense sentit i coherencia.

Acabo de patinar sobre gel i m'he recordat dels nens de l'esplai i aquell dia plovent a Barcelona. No se si aixo d'escriure m'ajuda o encar a em fa fer mes preguntes sobre qualsevol tema. Em pregunto el perque de les meves accions un cop ja fetes i perque no soc capas d'acabar amb certes coses. Poc important per algunes persones i per algunes altres alguna cosa com amiga. L'amistat continua present aquests dies de sol i pluja. Odiant la gent superior i trobant a faltar l'ipod verd. Decidit, em comprare un altre ipod i qui sap si el projecte new converse continua en peu. I com sempre, he tornat a comprar un llibre que parla sobre la guerra i l'holocaust.

1 i 60. Numeros.

Escric el 60 post al blog i avui 1 dagost es festa nacional aqui a Suissa. Ja veurem que tal anira. Hora de comiats i darrivades. Val mes no plorar. pensa que tot ha estat i ha anat be. No cal arrepentir-nos de res i ia la vegada cal fer-ho de tot. mentre penses en adeus i holes, en voler dir la veritat d'un moment a l'altre, en amagar-la i en poder viure (sense fugint aixo esta clar) ets dius que cada dia que passa creus haver descobert el sentit de la vida pero lendema quan et despertes i mires lora al despertador veus que no es aixi, un altre dia que ha passat pero tu continues perduda en aquest mon sense poder agafarte de la ma de ningu. tassentes a lampit de la finestra i mires a loritzo diente que un dia acabaras amb tantes preguntes que assetgen la teva ment dia si dia tambe. ahir van cobrar la matricula de la univeristat i mentre et dius que ets universitaria et sents petita, feble, amb por, ganes de plorar i cridar. conservar amistats sempre es dificil i mes quan saps que tens les de perdre amb laltre persona. important per algu soc. i tornen al cap pensaments de tardes de cafe.