Cansada.

Ja fa massa temps que dura la cosa. Canvi d'aires?

Ja no sap què dir.

Sincerament, les paraules s'acaben. Els pensaments s'esvaeixen. Els papers fugen. Les idees no tornen. Tot és fosc, fred, mort, inmòvil. Però tu restes allà, sense moure't, sense poder fer res. Decideixes que tot s'ha acabat, que no saps què dir. Que les paraules, com quan et deien de petita, se les ha menjat el gat. Aquelles paraules que tan vols cridar però no pots. La vida fa el seu curs però tu et quedes allà, sense fer res. Desisteixes caminar, correr, volar, pensar. Simplement mires al teu voltant, penses, reflexiones, mous la boca però no surt res. Plores, t'emociones, et penedeixes. Tornes a experimentar emocions. No hi ha ningú que pugui tornar a neixer, tornar a fer-te sentir tot això. I tu mentrestant, amb un dit que no pots moure, escrius alguna cosa mentre el teu cap pensa en modalitats. La vida és dura.