En un dels molts capvespres de diumenges lliures que tinc últimament, em vaig posar a veure la pel·lícula que havia agafat per casualitat a la biblioteca. No la vaig triar pas perquè fos una pel·lícula alemanya que va ésser presentada al festival de Cannes anys enrere, sinó simplement perquè el títol i la portada en sí em van cridar l’atenció. La pel·lícula, titulada Los Edukadores (en alemany un nom impronunciable per mi), parlava sobre el descontentament de la societat davant d’una societat capitalista i burgesa. Aquesta societat vivia amb tota mena de luxes, uns luxes que es poden qualificar, tal com feia la pel·lícula, d’excessius i a vegades, d’innecessaris.
Igual que tu ara mateix i que jo en aquell moment, els tres protagonistes tampoc entenien perquè s’havia de viure d’aquella manera. Qui necessitava una piscina al jardí quan no es banyaven pas en tot l’any? Qui volia un vaixell al costat de casa quan et mareges només de sentir parlar d’aigua? Qui sap. Són per tots aquests excessos, que els tres els protagonistes, Jule, Jan i Peter, entraven a les cases dels rics i canvien les coses de lloc, però mai robaven. Volien fer saber a la gent que tenien masses coses, que la seva sort s’havia acabat i que el món estava mal repartit. Qualificaven les persones de la casa de capitalistes, de mirar només pel seu propi bé i deixar els altres com si no fossin res, ja que aquests educadors –tal com es feien anomenar– creien que les persones del seu voltant no es preocupaven dels problemes de la societat, mentre ells tinguessin el que volien.
Tot i així, la pel·lícula no només gira al voltant dels furs a les cases dels empresaris rics de la ciutat. Dintre de la trama del robatori, gira una història d’amor, traïció, la qual fa qüestionar l’amistat dels tres protagonistes. Jule, novia de Peter, i amant de Jan, acaba sabent que fan els seus dos amics a la nit, i un dia, decidida a veure que té la persona que ha embargat la seva vida a causa d’una petita rascada que el cotxe de la Jule va fer al flamant Mercedes de l’empresari, s’adona que sent alguna cosa més que amistat pel seu amic Jan, fins al punt d’arribar a fer mal a en Peter, el qual està de vacances a Barcelona.
Una història de lladres en varis sentits: l’amor robat, les propietats pintades, i moltes altres coses que es descobreixen al llarg de la pel·lícula. Una pel·lícula diferent, però commovedora, la qual no et deixa indiferent davant de la societat d’avui en dia. Tot i així, cadascú tindrà la seva pròpia visió i opinió davant d’aquests fets, perquè clar, el que fan els tres protagonistes tampoc és el més normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada