Fa temps que no toco una pilota. Mesos, i d'aquí poc farà anys. Bé, d'aquí un temps. Però, ja estic bé com estic. Hi ha etapes que s'acaben i noves eres que comencen. No necessitaria molt de temps per explicar els meus somnis. De fet, en dos minuts la cosa estaria més que enllestida. No se m'ha donat mai bé parlar, i menys de mi mateixa. Tu, per suposat, si m'ho preguntessis, tindries resposta. Potser no la que voldries escoltar però com a mínim una resposta una mica clara. Tinc aspiracions, sí. Com tothom suposo. Bé, només hi suposo. Tinc somnis i ideals però mai els exposo. Tot i així, ara només penso en el mateix. Tinc por que arribi aquell moment, perquè quan arribi, no seré jo. Tremolo cada cop que hi penso, i cada dia que passa desitjo fervorosament que no passi. Però sé que passarà. I arribarà el dia que m'hi hauré d'enfrontar per força. I llavors serà massa tard. Tindràs, però, el telèfon apunt per quan et truqui? Necessitaré plorar. Coses que passen. I mai més tornaré a ser jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada